Xino-xano

(Aquarel·la de la Carme)

XINO-XANO

Diuen que som de tarannà tranquil,
que l'ànima no ens demana cridar
i pensen poder fer-nos recular
si s'arriba a que tot pengi d'un fil.

Però no cal una alegria febril
per saber el que volem acaronar,
tenim ben clar cap a on volem anar
i hi arribarem ni que sigui amb sigil.

Podem fer-ho amb un lleu xiuxiueig,
com quan demanem un tendre petó
a l'amiga que més hem estimat.

Perquè s'assembla molt a un festeig
quan cobegem amb tota la il·lusió
un destí anomenat: «Llibertat»