 |
| Poema Visual de Toni Prat (www.poemesvisuals.com) |
EL MÓN-BALDUFA
Dins les meves mans tinc el vostre destí,
només em cal fer rodar aquesta baldufa
i, segons el costat on cau, decidir
qui de vosaltres se'n surt o qui fa llufa.
Us permeto que m'intenteu influir,
m'agraden els pastissos farcits de trufa.
Us dono una opció per deixar de patir,
podeu intentar fer-me una magarrufa.
Però no heu de provar, de cap de les maneres,
d'agafar-vos el destí a les vostres mans.
Escolteu-me bé que us ho dic molt de veres.
Només faltaria que uns simples humans
us adoneu que remeno les cireres
sols perquè vosaltres m'ho heu deixat fer abans.
Dins les meves mans tinc el vostre destí,
només em cal fer rodar aquesta baldufa
i, segons el costat on cau, decidir
qui de vosaltres se'n surt o qui fa llufa.
Us permeto que m'intenteu influir,
m'agraden els pastissos farcits de trufa.
Us dono una opció per deixar de patir,
podeu intentar fer-me una magarrufa.
Però no heu de provar, de cap de les maneres,
d'agafar-vos el destí a les vostres mans.
Escolteu-me bé que us ho dic molt de veres.
Només faltaria que uns simples humans
us adoneu que remeno les cireres
sols perquè vosaltres m'ho heu deixat fer abans.
2 comentaris:
A veure si haurem de començar a fer pastissos de trufa...
I és que no n'hi ha un pam de net... ni la xocolata s'escapa de la corrupció!
Molt bo, el teu sonet, Mc!
Moltes gràcies, Carme! :-)
Publica un comentari a l'entrada