TAUMATA...
Sóc Tamateu, el viatger incansable.
Milers de muntanyes he escalat,
centenars de terres he trepitjat,
conquerint tot el món abastable.
Però la meva vida admirable,
i per culpa d'un genoll inflamat,
ha arribat un moment que s'ha acabat
guanyant-me un repòs agradable.
L'artritis, de viatjar em priva
però puc seguir tocant la flauta
fent música per la meva aimada.
El meu camí fins aquí arriba
i ara és qüestió de trobar la pauta
per donar un gran nom a la contrada.
Milers de muntanyes he escalat,
centenars de terres he trepitjat,
conquerint tot el món abastable.
Però la meva vida admirable,
i per culpa d'un genoll inflamat,
ha arribat un moment que s'ha acabat
guanyant-me un repòs agradable.
L'artritis, de viatjar em priva
però puc seguir tocant la flauta
fent música per la meva aimada.
El meu camí fins aquí arriba
i ara és qüestió de trobar la pauta
per donar un gran nom a la contrada.
Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu (Taumata pels amics) és, segons la Wikipèdia, el nom maori d'un turó de 305 metres d'alçada situat a prop de Porangahau, al sud de Waipukurau a l'extrem sud de la badia de Hawke (Nova Zelanda). Amb 85 lletres, posseeix el rècord Guinness com el topònim en ús més llarg del món i traduït literalment significa: “El cim del turó on Tamatea, l'home amb els genolls grans, l'escalador de les muntanyes, el devorador de la terra que va vagar pels voltants, va tocar la flauta per a la seva estimada”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada