 |
| MIRADA I MÀ (Antoni Tàpies - 2003) |
L'ENIGMA
La mà a la barbeta, el posat pensatiu,
els ulls molt oberts, la ment ben desperta;
no podem oblidar el nostre objectiu,
centrats en trobar la solució certa.
Cavil·lem, el cervell sempre ben actiu,
esperant l'instant de la descoberta.
Un exercici que es pot tornar addictiu,
que ens fa fumejar el cap, que ens desconcerta.
Busquem la incògnita que se'ns amaga
entre les pistes que intentem garbellar,
però sembla que la traïdora se'ns esmuny.
Pensant que la inspiració se'ns apaga
fem l'últim esforç i l'intentem trobar,
sabem que aquesta X no pot ser gaire lluny.
La mà a la barbeta, el posat pensatiu,
els ulls molt oberts, la ment ben desperta;
no podem oblidar el nostre objectiu,
centrats en trobar la solució certa.
Cavil·lem, el cervell sempre ben actiu,
esperant l'instant de la descoberta.
Un exercici que es pot tornar addictiu,
que ens fa fumejar el cap, que ens desconcerta.
Busquem la incògnita que se'ns amaga
entre les pistes que intentem garbellar,
però sembla que la traïdora se'ns esmuny.
Pensant que la inspiració se'ns apaga
fem l'últim esforç i l'intentem trobar,
sabem que aquesta X no pot ser gaire lluny.
2 comentaris:
Per mi és gairebé com si fos la imatge del Xarel-10! ;-))
Sembla tant que estigui rumiant un enigma!!
ASSUMPTA: Vaig trobar aquest quadre mentre repassava l'obra d'en Tàpies i de seguida hi vaig veure el mateix que tu expliques, per això el vaig triar i en vaig fer el sonet. :-))
Publica un comentari a l'entrada