L'ÚLTIMA OLIVA
Des de petita he volgut destacar,
el meu afany ha estat sortir del ramat.
Un destí que, de sempre, se m'ha escapat
perquè la gent no m'ha sabut valorar.
A l'olivera ningú es va adonar
que abans que les altres, jo havia madurat.
I a l'envasadora pitjor m'han tractat,
m'han posat a la llauna sense mirar.
Però a la taula, per fi, ho he aconseguit.
M'he quedat sola i això no és cap conya,
tothom notarà el meu valor afegit.
No us comporteu com si tingués la ronya
i gaudiu del meu gust més que exquisit.
No vull ser l'oliva de la vergonya!
Des de petita he volgut destacar,
el meu afany ha estat sortir del ramat.
Un destí que, de sempre, se m'ha escapat
perquè la gent no m'ha sabut valorar.
A l'olivera ningú es va adonar
que abans que les altres, jo havia madurat.
I a l'envasadora pitjor m'han tractat,
m'han posat a la llauna sense mirar.
Però a la taula, per fi, ho he aconseguit.
M'he quedat sola i això no és cap conya,
tothom notarà el meu valor afegit.
No us comporteu com si tingués la ronya
i gaudiu del meu gust més que exquisit.
No vull ser l'oliva de la vergonya!
5 comentaris:
Un poema molt bo.
Estic l'única oliva entre tots vosaltres:)
Ostres, MERIKE, no hi havia pensat mai però reconec que una mica si que tens raó. De totes maneres això no és dolent, al contrari és un punt a favor teu.
Gràcies per passar per aquí, me n'alegro que t'agradi el sonet. :-))
Molt bo!
Com t'ho has currat!
m'encanta! amb fot i tot!
No serà l'oliva de la vergonya! serà l'oliva del BON PROFIT!!! :)
upsssssss! se m'ha perdut la "o" de fotoooooo! on deu haver anat???
FOTO FOTO FOTO FOTO FOOOOOOOOOOTOOOOOOOOO!
:)
GERÒNIMA: Moltes gràcies!! :-))
Publica un comentari a l'entrada