UN SONET ANTOLÒGIC
La poesia tot just ha començat:
Oh!, de mos càntics inefable niu.
Canto l'absència de la llibertat,
la vostra flor més bella no la teniu.
La terra que va ser la nostra herència,
t'he confessat que em convencia.
I sempre un clima d'indiferència
mentre jo, ben lluny, em riuria.
La gran ciutat que talla i ascla i serra,
que així forçat m'has de vós allunyar.
Jeia la pols en los trofeus de guerra.
De part de Déu: - Minyó, te'n vols anar?...
Com cantaria els núvols de la terra
faent camins dubtosos per la mar?
Oh!, de mos càntics inefable niu.
Canto l'absència de la llibertat,
la vostra flor més bella no la teniu.
La terra que va ser la nostra herència,
t'he confessat que em convencia.
I sempre un clima d'indiferència
mentre jo, ben lluny, em riuria.
La gran ciutat que talla i ascla i serra,
que així forçat m'has de vós allunyar.
Jeia la pols en los trofeus de guerra.
De part de Déu: - Minyó, te'n vols anar?...
Com cantaria els núvols de la terra
faent camins dubtosos per la mar?
Els versos que formen aquest sonet estan extrets d'alguns dels poemes inclosos al llibre "ANTOLOGIA GENERAL DE LA POESIA CATALANA", una tria entre els poetes en llengua catalana dels segles XIII al XX a càrrec de J.M. Castellet i J. Molas.
Per ordre, els 14 versos del sonet pertanyen als 14 poemes següents: Escólium (Joan Maragall), Cala Gentil (Miquel Costa i Llobera), El Captiu (Bartomeu Rosselló Porcel), La Complanta d'en Guillem (Manuel Milà i Fontanals), Vacances Pagades (Pere Quart), Poema Inacabat (Gabriel Ferrater), El Cementiri dels Mariners (Josep M. de Sagarra), Assaig de càntic al temple (Salvador Espriu), Nabí (Josep Carner), Sovint sospir, dona... (Jordi de Sant Jordi), Any Mil (Àngel Guimerà), Col·loqui (Joan Alcover), Cant d'amor (Jacint Verdaguer), Veles e vents... (Ausias March)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada